Mireia Puntí

Sempre m'ha agradat la cita de John Lennon "La vida és allò que passa mentre tu estàs fent altres coses". Hi ha mil·lers d'aquestes frases, algunes més encertades que d'altres, i, normalment, quan en llegeixo alguna d'elles, aturo el que estic fent, hi reflexiono uns breus instants i em dic a mi mateixa "Quanta raó té, me n'he de recordar d'això". I reemprenc la feina que estava fent sense perdre més temps.

Dues hores més tard ja m'he oblidat del que he llegit i sóc incapaç, per molta memòria que faci, de recordar aquella frase que una estona abans em va semblar que concentrava l'essència de la vida.

Amb la cita de John Lennon no em va passar això. Aquesta em va fer aturar una bona estona la meva feina i quan la vaig reprendre ja no anava a la mateixa velocitat vertiginosa. "La vida és allò que passa mentre tu estàs fent altres coses" va quedar gravat en algun racó del meu inconscient i se m'anava repetint com una veu en off.

No estava disposada a permetre que això em succeís a mi, que la vida passés davant meu sense jo adonar-me'n, mentre estava preocupada per banalitats.

Per això, quan l'Ignasi em va proposar:

- Per què no ens agafem un any sabàtic i marxem a fer la volta al món?

La meva resposta va ser:

- Síííííííííííííí, marxem com més aviat millor!

Ignasi Bosacoma

Quan era petit, recordo que teníem en un racó del menjador una tauleta de fusta amb un globus terraqüi. Sovint  l’agafava i somniava que estava viatjant per terres desconegudes. M’agradava fer-ho, era com si els meus somnis es fessin realitat i jo em convertia en un nen aventurer que tenia la capacitat de poder viatjar des del sofà de casa a qualsevol lloc del món.

Un dels meus països preferits era Austràlia. No sé ben bé el perquè, però sempre que agafava el globus, tard o d’hora, anava a Austràlia. I sempre m’imaginava caminant tot sol al bell mig del desert australià, amb la imatge de l’Uluru, que fins aleshores només havia vist en fotografies, al fons.

Després de molts anys el meu somni s’ha convertit en realitat. Finalment he anat a Austràlia i he estat al desert. Cada cop que viatjo, és com si tornés al meu sofà de casa i fes realitat tots els viatges que de petit només gosava fer amb la imaginació.

Aquesta volta al món que he fet, l'he viscut de dues maneres complementàries, que per mi no tindrien sentit l’una sense l’altra. Per una banda, he fet la volta al món a nivell exterior, a nivell físic, he recorregut el perímetre de la terra. Per altra banda, he fet una volta al meu món interior, he anat al més profund del meu cor i he connectat de nou amb el nen que somniava que estava fent la volta al món des del sofà i he pogut recuperar el seu entusiasme, la seva vitalitat i la llibertat.